Us deixem els does poemes de dimecres i dijous. El primer, de Montse Costas, de qui podreu trobar més informació clicant al seu nom.
Binomi
(a Yoko Ono, amb gratitud)
Fes a miques un minut.
Llença’l a terra.
Escombra’n els trossos.
Enganxa’ls amb cola.
Hi ha maneres precioses
de guanyar temps,
però ocupen massa espai.
(De “L’amplitud dels angles”.)
I el segon, de Cèlia Sànchez-Mústich.
Transferències
Mentre ara m’escric, sóc dona
i ocell que estarrufa les plomes
i cavall que renilla
sota anques de nit.
I també sóc qui deixa
que li premeu els testicles
a vessar de paraules
i qui us clava un vers erecte
en la boca de túnel
que la lluna dibuixa.
En el moment d’escórre’m
la nit em descavalca.
Ja som demà i sento la ploma eriçada
sobre la pell matinal
d’un esborrany de dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada